>>>>>>>>>>>♥♪❈♪♥✿ T H O R ✿♥♪❈♪♥<<<<<<<<<<<

dijous, 11 de novembre del 2010

EL PAS D'UNA AMISTAT – UN COMIAT

  De vegades esdevenen fets puntuals, al llarg de la vida, difícils d'interpretar.   Episodis en que coneixes persones que no sabem per quin estrany motiu  et cauen be i es podria dir que d'alguna manera estimes.
  Es curiós, quan ens adonem, per que poden aparèixer en tot tipus de individus, amb independència del context o les circumstancies, i sembla, penso jo, que podria ser per alguna mena de afinitat en el caràcter, potser una simple ullada, un gest, un cope't a l'esquena, un oferiment d'afecte, o ves a saber, un curtcircuit mental inexplicable, no se, desconec les raons per que ens pot passar ni si algú las sap, el cas es que ens passa de tan en tan i punt. 
  També es molt possible o probable, que no necessàriament hagi d'haver reciprocitat, que fins i tot, passis desapercebut, entre un mon de amics i coneguts, i no tinguis cap presencia ni incidència en els seus pensaments, pro, d'altre banda, tampoc es el que busques..., en fi, que tan es, que l'únic que desitja's, es que tot li vagi be en el futur, i que els bons moments superin els dolents.
  Be dons, dic tot això, per que darrerament he pogut experimentar aquestes sensacions, segurament haurà de passar temps fins que pugui oblidar una noia que he tingut com assistenta, i que ara ha finalitzat el seu contracte i no l'han renovat, no deixa de ser una ironia i un mal repetitiu del nostre temps.
Sàpiga que, aquí, queda un..., que pot considerar amic, i que voldria dir-li que s'ha sentit molt ben tractat. ...Com a casa.
 Gracies Lucia. ...Que siguis feliç en tot el que facis.
 Fgarcia31/10/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada