Ja torna el nou dia,
Començo i repenso els somnis d'ahir
i sense pair
ja surto a la jungla, de un mon que hem creat
on no hi ha veritat
en res del que fem
simplement, ho fem
be em de continuar...
no ens podem aturar.
Les noticies ja no em trasbalsen
sembla, que son cinc mil els morts del terratrèmol,
no imagino persones, sols números
en un paper blanc grisos...
un lleuger pensament... mala sort.
Això es tot el que em queda de la nostra,
tan nostrada, humanitat.
I sembla que es molt.
Estem creant una nova capa de pell, en la evolució
una nova etapa en el context de irracionalitat
que potser serà la darrera... abans
del nou inici, de un potser nou començament.
Crec que pensem que son... tan sols paraules, i
sovint dites per grans pensadors
pro es de una lògica aclaparadora,
i fem veure que no sentim.
Es força curiós, sembla que aquests pensaments deriven amb la maduresa,
quan finalment deixem de pensar sempre el mateix, que diuen les dones,
segurament es cert
en el meu cas, a més a més, recordo que ja somiava utopies de jove
un cas rar. ??
fagrcia04/10/2010
